La repressió a Euskal Herria i el seu context

Article escrit per Amics i Amigues d’Euskal Herria
@AmicsiAmiguesEH

És un fet conegut, que al si de l’esquerra abertzale s’ha produït un debat de fons respecte les formes de lluita necessaris per assolir els objectius estratègics del moviment. Aquest debat, va acabar amb les conclusions, també sabudes, de podar fi a un cicle de més de cinquanta anys de lluita armada, i passar a una nova fase d’acumulació de forces per la via popular i institucional, sense la pressió que exercia l’organització armada.

Aquesta decisió, unilateral de moviment, trenca amb dos esquemes, el propi, el de l’esquerra abertzale i amb els esquemes dels estats, especialment de l’estat espanyol. Aquest canvi de registre, de metodologia, no encaixa en el discurs construït durant anys, que pregonava que era ETA i l’esquerra abertzale qui no volia la Pau.

De fet, les detencions del sumari “Bateragune”, pel qual Arnaldo Otegi, Rafa Díez, Sonia Jacinto, Arkaitz Rodríguez i Miren Zabaleta son detinguts quan es reunien a la seu del sindicat LAB a Donostia l’octubre de 2009, son el primer intent (fallit) per evitar que aquesta dinàmica popular-institucional i sense el factor armat, esdevingués una realitat.

Des de llavors, l’estat, porta ancorat al discurs anterior, negant la fi de la lluita armada com a mecanisme per a no haver de variar ni un centímetre, ni el seu discurs, ni la seva pràctica, ni molt menys posar-se en l’esquema de la negociació en termes polítics en situació de Pau.

A manca de militants armats actius, l’estat ha buscat entre els vells militants els nous culpables, és a dir, mitjançant els militants ja presos, ha buscat la manera de mantenir viu el conflicte en clau repressiva. D’una banda fent allò legal i alegalment possible per a allargar les condemnes. La doctrina Parot en va ser el primer intent que nomes mitjançant la justícia europea i la sentència en favor de Inés del Rio, va suposar l’excarceració de dotzenes de presos i preses que feia anys que tenien acomplertes les seves penes. Un allargament de condemnes que finalment van aconseguir allargant fins a l’acompliment efectiu de penes sense dret a redempcions aprovat pel PP.

Un cop els presos han sortit al carrer, s’ha buscat noves formes de re empresonar-los, motiu pel qual alguns dels ja ex presos han hagut d’exiliar-se altre cop, per evitar noves condemnes, en base a nous sumaris.

També estem veien com les condicions dins les presons, la manca d’atenció sanitària per part de les institucions fa que un grup de presos i preses politiques basques, no puguin tractar amb dignitat les seves malalties. Potser el cas més, conegut va ser el del pres d’Arrassate Josu Uribetxbarria Bolinaga, que malgrat un diagnòstic terminal i una vaga de fam en marxa, l’estat li negava el dret a tractar la seva malaltia fora la presó i a morir dignament a casa. Ja llavors, metges i personal de l’àmbit de Jaiki Hadi, van elaborar informes i van pressionar per tal de poder fer efectiva l’excarceració. Com el cas de Josu, son molts altres els i les preses que resten a presó malgrat les malalties terminals o les inexistents tractaments per part dels centres penitenciaris. Aquesta deficient o inexistent atenció mèdica ha produït els darrers anys, la mort de dos presos polítics bascos dins la presó. Lopez Peña va morir a l’hospital de París després de patir un vessament cerebral i un infart al 2008. i Arkaitz Bellón va morir d’un infart a la presó de Puerto de Santa Maria el febrer de 2014, el mateix pres ja va denunciar una pallissa per part dels funcionaris de la presó d’Algecires el 2008.

Amb el nou cicle, i noves bases per a l’esquerra abertzale, també van desaparèixer antigues estructures del moviment que responien a necessitats organitzatives d’aquell moment. Si bé, Gestoras pro Amnistia i després Askatasuna, van ser ilegalitzades, no és menys cert que la solidaritat organitzada amb els i les preses continuava present, i per tant aquest no és un factor clau en el naixement de Herrira. Herrira no neix per a substituir a cap d’aquests organismes anteriors, sinó que és un nou organisme dins una nova estratègia, on s’interpel•la a un sector social diferent, per a uns objectius diferents. És a dir, es passa de l’esquema de l’Amnistia (concepte polític), a l’esquema del reconeixement dels drets humans. Malgrat això, l’Estat segueix en estratègia de guerra i empresona la direcció d’Herrira, en tanca les seves seus, en suspèn les seves activitats i fa tancar tots els portals, i comptes de xarxes socials associats. És a dir, anys després de la fi de la lluita armada, encara l’estat, segueix amb el context d’aquesta i tracta a la oposició en aquesta mateixa clau.
És en aquest punt on neix SARE, un nou organisme que omple aquest buit, però que ho fa des d’una perspectiva encara més àmplia. Si Herrira ho feia des de paràmetres d’esquerra abertzale i en clau de drets humans, SARE ho fa en clau de drets humans però des de fora de l’esquerra abertzale, és a dir, allunyant encara més el focus polític del debat i situant-lo única i exclusivament en l’àmbit humanitari. Mostra més gran d’això n’és el fet que un dels seus impulsors i portaveus és Joseba Azkarraga, ex conseller de justícia del govern de la comunitat autònoma basca, quan l’organització armada estava en actiu. Conseller de justícia en actiu quan l’Ertzaina rebia denuncies per maltractaments a detinguts de l’esquerra abertzale. Doncs una figura a qui l’Estat no pot ubicar, en el vell esquema.

És potser aquest, desajust en la política repressiva la que fa virar la mirada altre cop cap a les presons, i la que fa que el passat gener, detinguessin altre cop a persones vinculades amb la solidaritat amb els presos i preses, és el que fa que la Guàrdia Civil robi els diners de les guardioles de la manifestació anual a Bilbao i empresoni a aquelles persones que identifica com a continuadors de la feina d’Herrira, és a dir, a aquells que gestionen els diners de la solidaritat (viatges, despeses sanitàries, ajudes a famílies) i a més a més empresona els advocats que defensen els presos, sota l’argumentació que aquests son corretja de transmissió d’ordres amb l’organització armada.

És aquesta la dinàmica que continua ara amb la detenció de metges i psicòlegs de Jaiki Hadi, i membres d’Etxerat a la tornada de reunir-se a Brussel•les amb membres de la cambra europea . L’aprofundiment en allò conegut com el dret penal d’enemic, quan no és jutja la causa sinó qui comet el delicte. No es deté a metges i psicòlegs, sinó que es deté a metges i psicòlegs de presos i preses polítiques basques, de la mateixa manera que s’imputa a periodistes que informen sobre actes de l’esquerra abertzale, o es vol jutjar, condemnar i empresonar a internacionalistes bascos, perquè son de l’esquerra abertzale, perquè son independentistes i socialistes.

Costa endevinar el proper objectiu de l’estat, quan metges i defensors dels drets humans son el punt de mira, quan els advocats defensors son ara els imputats, quan els darrers mort han estat presos dins les presons, quan l’Audiència nacional encara te una cua de sumaris pendents de judici, etc…

El que si que és immutable malgrat els esforços de l’estat, és el fet d’haver consolidat una oferta electoral popular-institucional des de l’esquerra abertzale, que ha passat de la clandestinitat i la ilegalització a ser la major força electoral en política municipal a Euskal Herria, gestionar la diputació de Guipuzkoa i estar en disposició de ser força hegemònica del sobiranisme basc. Disputant el poder al PNV al Parlament de Gasteiz, sent peça imprescindible pel canvi al govern de Navarra i alternativa real a Iparralde, tal i com les darreres eleccions a l’estat francès han demostrat.

Aquesta és la por de l’Estat, i així ho denuncia la comunitat internacional. Haver de negociar, tenint al davant un nou esquema que no pot combatre, tenir una majoria social, política i amb representació institucional que aprofundeixi en el camí dels passos unilaterals, primer el d’ETA d’abandonar la lluita armada, després el de les velles i noves institucions, que tinguin la capacitat de desconnectar Euskal Herria d’Espanya i França.