1 de juliol de 2015: primer dia de Termidor. Article de Benet Salellas.

Spain’s new gag law disturbingly harkens back to the dark days of the Franco regime. It has no place in a democratic nation, where Spaniards, as citizens of the European Union, have more than a virtual right to peaceful, collective protest.

Editorial New York Times 22-4-2015

El New York Times dedicava el mes d’abril passat un editorial a la llei mordassa espanyola, que entrarà en vigor el proper 1 de juliol, i ho feia fent referència al retorn als temps foscos del franquisme que suposarà la nova normativa sobre seguretat ciutadana. Amb aquesta duresa terminològica un observador extern feia seves les advertències invocades sobre la nova llei per Maina Kiai, relator de l’ONU sobre dret de reunió i manifestació. Potser més aviat del que es tracta de denunciar, però, és que el franquisme no ha arribat a marxar mai. I és que si valorem la vigència del dret de manifestació i de la qualitat de la llibertat d’expressió –quan es tracta de plasmar la crítica a allò establert, que és quan té sentit l’existència del dret- en el marc espanyol previ a la reforma conclourem fàcilment que no s’ha interioritzat del tot, i la condemna a les vuit companyes d’Aturem el Parlament n’és un bon exemple.

En aquest context de Termidor postcapitalista nostre s’imposa una visió de l’espai públic totalment ordenada, controlada i supervisada, que només admet disbauxa si es tracta de celebrar la Champions o de l’obertura de les rebaixes en una gran superfície comercial. Tota la resta d’aldarulls tenen el seu article sancionador esperant-los en la nova llei mordassa o en la reforma del Codi Penal, que també entra en vigor en aquest primer dia de juliol:

a) Faltes administratives greus (sancions de 600 a 30.000 euros): obstruir els funcionaris en el compliment d’una resolució judicial o administrativa (p.e. un desnonament), generar desordres en una via, espai o establiment públic, desobeir agents de l’autoritat o fer servir imatges o dades personals dels agents de la policia.

b) Faltes administratives lleus (sancions de 100 a 600 euros): ocupar un immoble o edifici o la via pública en contra del que disposi l’autoritat, fer pintades, escalar edificis o estàtues, moure les tanques de seguretat o incomplir les restriccions per a vianants quan hi hagi un acte públic.

c) Nou delicte d’ocupació de despatx, oficina o establiment obert al públic (presó de fins a 9 mesos si es fa en el marc d’una manifestació) (art. 557 ter CP)

d) Delicte de desordres públics agreujat quan es cometi en el marc d’una manifestació (pena de presó d’1 a 6 anys) consistent en amenaçar de dur a terme actes de violència contra el mobiliari urbà, sense necessitat de materialitzar-ne cap i fins i tot quan sigui de manera individual. (art. 557 bis CP)

e) Delicte d’incitació a dur conductes de desordres públics (pena de presó d’1 a 6 anys si es fa in situ) i delicte d’incitació per les xarxes socials quan es difonguin consignes aptes per a incitar o reforçar la voluntat de participar en desordres (pena de fins a 1 any de presó). (art. 557.2 i 559 CP)

Acompanyant aquesta ceguera incriminadora de la major forma de protestes possibles, el dia 1 de juliol també entra en vigor una reforma de tot el capítol de terrorisme, que es justifica pretesament per lluitar contra el «gihadisme», però que se centra en expandir un cop més el concepte de terrorisme cap a conductes merament ideològiques en tots els camps, no només el del fanatisme religiós. De fet, el nou concepte de terrorisme pivota sobre el concepte de «subversió de l’ordre constitucional» i l’atac a estructures polítiques i econòmiques. Uns atacs que no caldrà que revesteixin la forma de segrest o cotxe bomba, sinó que podran rebre el qualificatiu de terrorista -amb totes les seves conseqüència d’excepcionalitat, Audiència Nacional inclosa- mers delictes informàtics, de revelació de secrets, contra el patrimoni, o contra agents de l’autoritat… d’aquesta manera podran ser jutjades, en un futur, com a terrorisme conductes com la llista Falciani, la convocatòria de concentracions post 11-M o una acció de reapropiació en un supermercat. També es traslladen a aquesta categoria els delictes contra la corona en les seves formes més discutides: vinyetes, crema de fotos…

Amb terrorisme, amb codi penal ordinari o amb llei mordassa el legislador espanyol ha construït un autèntic menú repressiu a punt per a fer callar els activistes que convingui a cada moment i, evidentment, això no pot deixar de preocupar-nos, i d’aquí la referència del títol. Termidor va ser el mes -segons el calendari republicà instaurat per la revolució francesa- en què va tenir lloc el cop d’estat contra el moviment democràtic nascut el 1789 i que va suposar el fre a les seves conquestes de drets polítics i socials. Si s’acosta o no un nou Termidor dependrà, com sempre, de nosaltres.

Hi ha una certa actuació desesperada en el nou context normatiu. La creació d’aquestes fórmules ad hoc legislant per a casos concrets també ens indica que ens trobem davant d’una reacció del poder establert a un moment d’auge mobilitzador i destituent i d’una certa tremolor del sistema davant l’onada de protestes i alternatives. Potser, doncs, estem davant el darrer espeternec d’un règim que s’enfonsa definitivament i l’única cosa que fa falta és tombar la darrera estaca.

Benet Salellas, advocat.